La Guitarra a Catalunya

La guitarra a Catalunya (català)

La guitarra clàssica, instrument que actualment gaudeix d’èxit arreu, té una relació molt directe amb Catalunya: el seu instrument originari, la viola de mà o vihuela va tenir, en el segle XVI, el seu primer tractat, titulat “El Maestro” i publicat a València el 1536 pel violista Lluís Milà. Poc després, el 1596, apareix a Girona el primer tractat de guitarra del món, fet pel català Joan Carles Amat. La guitarra barroca va seguir tenint noms prominents a la Corona d’Aragó: el mallorquí Francesc de Guerau i l’aragonès Gaspar Sanz són reconeguts com dos dels més importants representants d’aquest instrument en tot Europa.

Després d’un parèntesi en el què la guitarra té una davallada, a principis del segle XIX el barceloní Ferran Sor esdevé un dels més significats guitarristes i compositors, triomfant tant a París com a Londres, San Petersburg o Moscou: el cèlebre teatre Bolshoi s’inaugurà amb un ballet seu.

Francesc Tárrega, el guitarrista i compositor més reconegut en el seu temps, va ser una figura mundial a la segona meitat del segle XIX. Natural de Villarreal, va passar llargues temporades a Barcelona, on va fer escola, tenint reputats deixebles entre els que hi podem nomenar el gran Miquel Llobet o l’insigne pedagog –i també concertista- Emili Pujol.

Amic personal de Tárrega, el pianista també català Isaac Albéniz li va reconèixer en una carta el molt que apreciava les versions per a guitarra que aquell feia de les seves obres, alguna de les quals ha esdevingut més aclamada fins i tot en la seva versió per a aquest instrument que en l’original. Cosa semblant es podria dir de les obres de l’altre gran compositor català, Enric Granados, les obres del qual són interpretades amb guitarra en els escenaris d’arreu pels principals concertistes.

Si d’un instrument n’haguéssim de dir que és l’instrument nacional, aquest títol hauria de recaure, sens dubte, en la guitarra: l’aportació del nostre país a la seva història és incomparable!

Xavier Coll